Raonant amb Joan Carles Girbés

Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974) és llicenciat en periodisme, màster en Gestió Cultural i editor. Col·labora en diversos mitjans de comunicació (Levante-EMV, El País, Eldiario.es, ARA) i ha publicat la guia de foment lector en família "Llegir per a créixer" i la col·lecció infantil "Els llibres de Marc i Andrea". Ha dirigit durant els últims 15 anys la línia de publicacions de Bromera, i des de fa unes setmanes ha iniciat una nova etapa professional, vinculada també amb el sector editorial. Des de 2006 manté el bloc sobre el món del llibre i l'edició Tirant al cap (http://tirantalcap.blogspot.com).

        

     Que és realment un editor, quines són les seues funcions i responsabilitats dins de l'editorial?

La funció de l’editor abraça com a mínim tres línies: en primer lloc, seleccionar amb criteri els originals que publicarà; en segon lloc, editar amb cura, procurant que el procés de correcció, disseny i maquetació siga rigorós; i en tercer lloc, procurar-li a l’obra per la qual ha apostat la major difusió possible.

     Com veus el panorama literari al País Valencià?

Des del punt de vista estrictament literari, és a dir, per la qualitat de les obres que es publiquen, pense que estem en una bona situació. Per fortuna, les temàtiques que tracten els autors valencians són cada vegada més diverses i de major nivell, també més arrelades a la contemporaneïtat.

     Quina situació té actualment la indústria editorial amb aquesta crisi?

El sector editorial valencià no travessa un bon moment. El context de crisi generalitzada i baixada de vendes s’ha afegit a un moment de canvi profund en la cadena tradicional del llibre, amb la irrupció de conglomerats tecnològics i de comerç electrònic (Amazon, Google, Apple). Les editorials valencianes són generalment empreses menudes, familiars, i han optat majoritàriament per reduir la producció (en alguns casos, de manera dràstica) però no haver de plegar veles de moment. Algunes altres, a banda de reduir el nombre de novetats, han acomiadat treballadors o han aprovat EROs de reducció de plantilla que afecten, sobretot, la part productiva més que no l’administrativa o comercial.

     Creus que s'ha agreujat la situació de les editorials valencianes que han basat durant anys la major part del negoci en el llibre recomanat i el subvencionat per les administracions?

Certament, qui haja fet una aposta centrada en els dos aspectes que comentes ho estarà passant especialment mal, i tindrà poca viabilitat futura si no es replanteja seriosament aquesta qüestió. Les subvencions (que sempre van ser insuficients) s’han reduït fins nivells irrisoris en l’actualitat. La Generalitat Valenciana s’ha desentés per complet de la seua obligació per protegir i fomentar la cultura pròpia, en totes les expressions artístiques, i ben clarament en l’àmbit literari i editorial. I això, dissortadament, no canviarà a curt termini.

D’altra banda, el nombre de recomanacions escolars també han baixat en els últims cursos. Ens ha de preocupar molt, de manera col·lectiva, en què hem fallat tots plegats per no ser capaços d’augmentar els índex de lectura en valencià en l’època de bonança. Aquesta incapacitat té una conseqüència clara: ens resultarà molt més difícil, ara i en el futur, redreçar la situació.

       Quines possibilitats té un escriptor novell de publicar fora d'un concurs literari?

La crisi serveix com a excusa per a quasi tot, però tindrà (té ja) repercussió en la difusió de la creació. Les editorials venen menys, i en conseqüència o bé tanquen o bé, com hem apuntat, redueixen plantilles i el volum de novetats anuals. Enguany s’ha publicat menys que l’any anterior, i el 2013 aquesta tendència a la contenció continuarà o augmentarà. Així doncs, algunes editorials publicaran pocs títols fora dels premis que tenen conveniats amb institucions públiques (convocatòries que, dit siga de passada, també estan minvant). Aquest procés comportarà per als editors una major aposta per la “seguretat” (i li pose cometes) que proporciona un autor conegut o amb trajectòria, i deixaran d’“arriscar-se” (de nou, ací també pose cometes) amb autors novells. Malauradament, tot apunta en aquesta direcció...

     Quants manuscrits originals d'escriptors novells solen arribar a una editorial?

Depén de com siga l’editorial, del nombre de novetats que publique anualment, de l’atractiu que irradie entre autors i lectors... No hi ha una xifra exacta, però sempre desborda les capacitats de l’editor. Amb l’extensió de l’ús del correu electrònic ha augmentat (i molt!) el nombre de manuscrits que arriben a un editor, sovint com a part d’un correu genèric enviat simultàniament a un centenar més d’editors.

     Es lligen o es tiren directament a la paperera?

Si el volum d’entrada d’originals és elevat, resulta impossible dedicar-hi el temps i els recursos que requereix una lectura íntegra i exhaustiva de cada obra. No obstant això, la lectura de les primeres pàgines, o dels primers capítols, ja ens dóna una idea aproximada de l’estil, la temàtica, les qualitats de l’obra i la destresa de l’autor. Els editors (parle en general, hi haurà casos de tot tipus, estic segur) sí que fem un tast de cada obra abans de decidir si la llegim íntegra o si, per motius diversos, considerem que no encaixa en el nostre catàleg.

   

     Que hi ha de cert que els concursos literaris serveixen per a publicar als autors de la casa?

N’hi ha premis sobre els quals recau la sospita que estan donats d’avantmà (no caldrà dir noms), però en el cas valencià no és ni de lluny una pràctica habitual, sinó més bé una raresa. Un altre tema és que autors que publiquen en una editorial vulguen continuar fent-ho i, per a això, opten als premis literaris en què col·laboren.

 

             Que consells donaries a un escriptor novell que vulga publicar?

Sóc de l’opinió que un bon text sempre acaba trobant editor. Els editors, de fet, busquem i anhelem trobar bones obres! Com pot un autor trobar l’editor adequat depén d’un fum de variables, però ajuda molt conéixer bé el sector. No podem enviar una novel·la eròtica a una editorial de literatura infantil, o un treball assagístic a un segell dedicat a la poesia. Aquests exemples, que poden semblar un disbarat, ocorren en la realitat. Adreçar una obra a una llista de correus electrònics d’editors aconseguits per la xarxa amb un breu “Ja em diràs la teua opinió” és sinònim de fracàs. Cal personalitzar cada missatge, saber a qui se li envia, demostrar que l’autor coneix el fons de l’editor i que hi ha alguna afinitat entre l’obra suggerida i el catàleg al qual s’hi vol incorporar.

     Com veus el futur del llibre en format paper?

Umberto Eco afirma que el llibre és com la cullera, el martell o la roda: un invent perfecte, impossible de millorar. El format en què se’ns presente pense que és poc important. Tots busquem la comoditat, i per a qui li resulte útil dur al darrere centenars de títols en una tableta o en un lector electrònic, usarà aquest format; molts altres, però, continuaran preferint el paper. I per a tots n’hi haurà resposta editorial i oferta disponible. Pense que el format no és cap inconvenient ni perill per al futur del llibre; els baixos índex de lectura sí que ho són.

 Aconsellaries l'autoedició o l'edició en Lulú o Amazon?

L’autoedició és una opció cada vegada més estesa, i jo no en sóc en absolut detractor. Un autor pot optar per la via tradicional i publicar en una editorial o saltar-se aquest pas i fer-ho directament en una de les plataformes que esmentes. Tot és lícit i comprensible, i de les dues maneres es pot arribar al lector, que és l’objectiu últim compartit.

Ara bé, amb independència de la qualitat de l’obra (hi ha novel·les autoeditades de gran nivell, i d’altres mediocres en segells de llarga trajectòria), no es pot menystenir la funció de l’editor, que he descrit a grans trets en la primera pregunta. Les plataformes d’autoedició no seleccionen els textos (tothom hi pot publicar qualsevol tipus d’obra), ni realitzen cap funció d’editing o correcció (a no ser que l’autor les pague a banda) ni tampoc fan cap promoció més enllà d’incorporar les obres a les seues webs. Reitere: les dues opcions són respectables, però hi ha diferències significatives que l’autor ha de tenir en compte i considerar.

Quins projectes professionals tens per davant?

Deia un altre editor, Marco Cassini, que un editor de veritat no deixa de ser-ho mai, ni per un moment. I en això estic, treballant per continuar actiu en una professió que m’apassiona i a la qual, malgrat els mals averanys que alguns hi volen veure, li queden molts anys de vida si la sabem repensar, defensar i reinventar.

      I com a escriptor?

Com clouria un escriptor que tot just comença (novell, com ho sóc jo mateix) “aquesta ja és tota una altra historia…”.