Vicent Sanxis

Vicent Sanxis (Rafelguaraf, 1955) viu a Carcaixent des de 1981. En acabar el Batxillerat Superior a l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva, va treballar uns anys en el camp fins que va accedir a l'administració pública: als ajuntaments de Tavernes de la Valldigna en 1980, i de Carcaixent en 1981, i  a les Corts Valencianes en 1986, institució de la Generalitat Valenciana en què va exercir primer d'Oficial de Gestió Parlamentària i com a Transcriptor Corrector des de 1989.

Vicent s'interessa per la història, la geografia, la toponímia, l'etnografia, etc., sobretot del seu entorn més pròxim. Això es reflecteix en quasi tota la seua obra narrativa, que va començar amb una trilogia morisca (que ara són: Fàtima de Berfull, Històries d'un alamí i Aventura a Tunísia); novel·les a les que han seguit El repòs del sobirà, 2003; Vespres de foc, 2006, i Cendres de Ternils, 2012. A més té publicats un total de trenta-set contes i relats curts en obres com Enyorança magribina, 2005; Contes del Riurau, 2008, i El geperut del Buixcarró i altres contes – El tresor del vereder, 2010. I entre altres ha rebut els premis: 25 d'abril, Vila de Benissa 1998; Valldigna 2000; Mossèn Còdol d'Igualada 2002 (2n); Ciutat de Torrent 2003 i Poble de Barxeta 2007 (juvenil).

Novel·les

Històries d'un alamí

Memòries d'un alamí és una novel·la en què es relaten aspectes professionals, costums i tradicions dels moriscos valencians del segle XVI. Cosa que ens permet fer-nos una idea del context en què va discórrer la vida d'aquestes persones, que constituïen un grup social clarament diferenciat i es resistien a integrar-se en la cultura, creences i pràctiques cristianes d'aleshores.

Fàtima de Berfull

En Fàtima de Berfull es narra la història d’un amor impossible situat a Berfull a començament del segle XVII entre la morisca Fàtima i el senyor del lloc, Vicent Dassió i Boïl, enmig del convuls episodi de l’expulsió dels moriscos valencians al Magrib.

Aventura a Tunísia
Per la troballa d'un llibre de vell uns amics decideixen anar a Tunísia a la recerca de les recialles dels moriscos expulsats de la península Ibèrica a principis del segle XVII. Però les coses no són tan fàcils com hom les preveu, i només arribar seran perseguits pels carrers estrets i tortuosos de la Medina de Tunis i pertot arreu del país. Aventura a Tunísia és una història d'amor amb la seua dosi de suspens, d'humor i d'alegria de viure.

El repòs del sobirà

El repòs del sobirà relata l'atractiu viatge d'estudis que realitzen a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, i a altres indrets asiàtics, dos grups d'estudiants que hi entaulen una gran amistat; encara que entre ells es produeix en principi un malentés per utilitzar la paraula "sobirà". El primer grup, de la Universitat de València, format per Núria, Miquel i Bartomeu, duu entre mans el projecte denominat Tarbosaurus, que té per objecte l'estudi paleontològic d'un enorme dinosaure, que ells denominen "sobirà". El segon grup, nord-americà, conformat per Kathleen, Rachel i Ethan, duu entre mans el projecte denominat Karakorum, amb la finalitat de realitzar un estudi arqueològic de dita ciutat i altres llocs on se sospita que hi ha la tomba del gran "sobirà" Genguis Khan.

Vespres de foc

Vespres de foc és una interessant novel·la juvenil en què es relaten els dramàtics fets ocorreguts durant la Guerra de Successió, narrats des del punt de vista dels mateixos personatges amb agilitat i emoció. L’argument relata en primera persona les peripècies del jove Arnau i del seu amic Calixt en el transcurs d’aquella guerra, en què destaca la batalla d’Almansa i la conquesta i crema de Xàtiva per part de l’exèrcit de Felip V. L’autor la va escriure com a homenatge a la ciutat de Xàtiva, ciutat senyera del País Valencià.

Cendres de Ternils

Vicent Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l'estil García Berlanga– una crònica en què s'esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica. Els protagonistes són membres de les famílies més destacades de la població, tant dretanes com esquerranes, així com alguns personatges neutrals. I encara que el relat no segueix un ordre cronològic estricte, la narració comença l'1 d'abril de 1939, dia en què finalitza la Guerra Civil Espanyola, i acaba poc després de la Transició, amb la pantanada de Tous.

Cendres de Ternils està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s'hi conten, esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per sota de l'aparent comicitat, subjau el tarannà d'un poble que és força representatiu de la manera d'ésser dels valencians: perquè tant les històries com els protagonistes són perfectament versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.

Contes i relats

El geperut del Buixcarró i altres contes – El tresor del vereder

Aquest llibre no és un recull de contes a l'ús. El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder és una obra en què l'autor aprofita el seu interés per l'etnografia, per transmetre'ns alguns contes de sabor antic, d'aquells que es contaven a la vora de la llar. Contes basats en l'extraordinari bagatge de sabers mil·lenaris transmesos de generació en generació per les persones majors, cosa que ens permet recuperar alguns sabers oblidats a través de vells oficis en extinció.

Enyorança magribina

…Enyorança magribina. Les definicions que fa l’autor d’aquestes dues paraules al començament del llibre són definicions de diccionari, com no podia ser d’altra manera, però jo em quede amb l’explicació que ens dóna de l’enyorança: «Però… l’enyorança, sens dubte que és també un sentiment que va molt estretament i indissolublement lligat als records, a la memòria de l’individu, de la persona. Perquè, què seria dels éssers humans sense la memòria? Què seria de nosaltres sense memòria? Seria la pèrdua dels nostres orígens, la pèrdua de la nostra identitat».

…Vicent Sanchis ha sabut donar als seus relats el sentiment de l’enyorança, sentiment que hui hauríem de tindre tots molt present, ja que en aquest començament del segle XXI hem passat a rebre en les nostres terres gent que ens ve d’altres països, gent emigrant. Vos en recordeu quan la tortilla estava al revés? Nosaltres érem els emigrants. Quina enyorança teníem del nostre poble quan estàvem en terres llunyanes. Aquests sentiments ens fan comprendre més la situació dels actuals immigrants a les nostres terres, i més quan els avantpassats d’aquests habitaven el nostre poble…

El conte de She Rong (Laia)

Amb aquest conte potser arribaràs a entendre la diversitat de l'origen d'alguns dels teus companys de classe, i, també, la procedència de molts immigrants al nostre país que ens enriqueix a tots com a societat multicultural.

Contes del Riurau

Al llogaret del Riurau (Rafelguaraf), un bon dia se li ocorre a una persona major reptar uns pocs companys i companyes, jubilats i pensionistes, per tal de contar-se una sèrie d'històries que fins ara no s'havien contat encara. Es tracta d'un recurs utilitzat per l'autor per tal d'encaixar un llibre amb un total de deu contes de caràcter popular.