Vicent Sanxis (Rafelguaraf, 1955) viu a
Carcaixent des de 1981. En acabar el Batxillerat Superior a l'Institut Josep de
Ribera de Xàtiva, va treballar uns anys en el camp fins que va accedir a
l'administració pública: als ajuntaments de Tavernes de la Valldigna en 1980, i
de Carcaixent en 1981, i a les Corts
Valencianes en 1986, institució de la Generalitat Valenciana en què va exercir
primer d'Oficial de Gestió Parlamentària i com a Transcriptor Corrector des de
1989.
Vicent s'interessa per la
història, la geografia, la toponímia, l'etnografia, etc., sobretot del seu
entorn més pròxim. Això es reflecteix en quasi tota la seua obra narrativa, que
va començar amb una trilogia morisca (que ara són: Fàtima de Berfull,
Històries d'un alamí i Aventura a Tunísia); novel·les a les que han
seguit El repòs del sobirà, 2003; Vespres de foc, 2006, i Cendres
de Ternils, 2012. A més té publicats un total de trenta-set contes i relats
curts en obres com Enyorança magribina, 2005; Contes del Riurau,
2008, i El geperut del Buixcarró i altres contes – El tresor del vereder,
2010. I entre altres ha rebut els premis: 25 d'abril, Vila de Benissa 1998;
Valldigna 2000; Mossèn Còdol d'Igualada 2002 (2n); Ciutat de Torrent 2003 i
Poble de Barxeta 2007 (juvenil).
Novel·les
Memòries d'un alamí és
una novel·la en què es relaten aspectes professionals, costums i tradicions
dels moriscos valencians del segle XVI. Cosa que ens permet fer-nos una idea del
context en què va discórrer la vida d'aquestes persones, que constituïen un
grup social clarament diferenciat i es resistien a integrar-se en la cultura,
creences i pràctiques cristianes d'aleshores.
En Fàtima de Berfull es narra la història d’un amor impossible situat
a Berfull a començament del segle XVII entre la morisca Fàtima i el senyor del
lloc, Vicent Dassió i Boïl, enmig del convuls episodi de l’expulsió dels
moriscos valencians al Magrib.
Aventura a Tunísia
Per la troballa d'un llibre de vell uns amics decideixen anar a Tunísia a la recerca de les recialles dels moriscos expulsats de la península Ibèrica a principis del segle XVII. Però les coses no són tan fàcils com hom les preveu, i només arribar seran perseguits pels carrers estrets i tortuosos de la Medina de Tunis i pertot arreu del país. Aventura a Tunísia és una història d'amor amb la seua dosi de suspens, d'humor i d'alegria de viure.
El repòs del sobirà
El
repòs del sobirà
relata l'atractiu viatge d'estudis que realitzen a Ulan Bator, la capital de
Mongòlia, i a altres indrets asiàtics, dos grups d'estudiants que hi entaulen
una gran amistat; encara que entre ells es produeix en principi un malentés per
utilitzar la paraula "sobirà". El primer grup, de la Universitat de
València, format per Núria, Miquel i Bartomeu, duu entre mans el projecte
denominat Tarbosaurus, que té per objecte l'estudi paleontològic d'un enorme
dinosaure, que ells denominen "sobirà". El segon grup, nord-americà, conformat
per Kathleen, Rachel i Ethan, duu entre mans el projecte denominat Karakorum,
amb la finalitat de realitzar un estudi arqueològic de dita ciutat i altres
llocs on se sospita que hi ha la tomba del gran "sobirà" Genguis
Khan.
Vespres de foc
Vespres
de foc és una
interessant novel·la juvenil en què es relaten els dramàtics fets ocorreguts
durant la Guerra de Successió, narrats des del punt de vista dels mateixos
personatges amb agilitat i emoció. L’argument relata en primera persona les
peripècies del jove Arnau i del seu amic Calixt en el transcurs d’aquella
guerra, en què destaca la batalla d’Almansa i la conquesta i crema de Xàtiva
per part de l’exèrcit de Felip V. L’autor la va escriure com a homenatge a la
ciutat de Xàtiva, ciutat senyera del País Valencià.
Cendres de Ternils
Vicent Sanchis ha bastit amb
aquesta novel·la –un poc a l'estil García Berlanga– una crònica en què
s'esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del
Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica. Els
protagonistes són membres de les famílies més destacades de la població, tant
dretanes com esquerranes, així com alguns personatges neutrals. I encara que el
relat no segueix un ordre cronològic estricte, la narració comença l'1 d'abril
de 1939, dia en què finalitza la Guerra Civil Espanyola, i acaba poc després de
la Transició, amb la pantanada de Tous.
Cendres
de Ternils
està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les
situacions tan absurdes i injustes que s'hi conten, esdevenint així una
narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix,
el lector o lectora observaran com, per sota de l'aparent comicitat, subjau el
tarannà d'un poble que és força representatiu de la manera d'ésser dels
valencians: perquè tant les històries com els protagonistes són perfectament
versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.
Contes i relats
El geperut del Buixcarró i
altres contes – El tresor del vereder
Aquest llibre no és un recull
de contes a l'ús. El geperut del
Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder és una obra en què
l'autor aprofita el seu interés per l'etnografia, per transmetre'ns alguns
contes de sabor antic, d'aquells que es contaven a la vora de la llar. Contes
basats en l'extraordinari bagatge de sabers mil·lenaris transmesos de generació
en generació per les persones majors, cosa que ens permet recuperar alguns
sabers oblidats a través de vells oficis en extinció.
Enyorança magribina
…Enyorança magribina. Les
definicions que fa l’autor d’aquestes dues paraules al començament del llibre
són definicions de diccionari, com no podia ser d’altra manera, però jo em
quede amb l’explicació que ens dóna de l’enyorança: «Però… l’enyorança, sens
dubte que és també un sentiment que va molt estretament i indissolublement
lligat als records, a la memòria de l’individu, de la persona. Perquè, què
seria dels éssers humans sense la memòria? Què seria de nosaltres sense
memòria? Seria la pèrdua dels nostres orígens, la pèrdua de la nostra
identitat».
…Vicent Sanchis ha sabut donar
als seus relats el sentiment de l’enyorança, sentiment que hui hauríem de
tindre tots molt present, ja que en aquest començament del segle XXI hem passat
a rebre en les nostres terres gent que ens ve d’altres països, gent emigrant.
Vos en recordeu quan la tortilla
estava al revés? Nosaltres érem els emigrants. Quina enyorança teníem del
nostre poble quan estàvem en terres llunyanes. Aquests sentiments ens fan
comprendre més la situació dels actuals immigrants a les nostres terres, i més
quan els avantpassats d’aquests habitaven el nostre poble…
El conte de She Rong (Laia)
Amb aquest conte potser
arribaràs a entendre la diversitat de l'origen d'alguns dels teus companys de
classe, i, també, la procedència de molts immigrants al nostre país que ens
enriqueix a tots com a societat multicultural.
Contes del Riurau
Al llogaret del Riurau
(Rafelguaraf), un bon dia se li ocorre a una persona major reptar uns pocs
companys i companyes, jubilats i pensionistes, per tal de contar-se una sèrie
d'històries que fins ara no s'havien contat encara. Es tracta d'un recurs
utilitzat per l'autor per tal d'encaixar un llibre amb un total de deu contes
de caràcter popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada