Entrevista a Pascual Timor Hermano

Pascual Timor Hermano (Carcaixent, 1956) És Llicenciat en Belles Arts i Graduat en Arts aplicades. Actualment és professor de Projectes i Cap de Departament de Projectes en l'Escola Superior de Ceràmica de Manises i desenvolupa també activitat com a dissenyador gràfic. Com a professor, ha impartit uns quants mòduls en el Màster de Disseny Gràfic i Editorial en la UPV i en el Màster de Disseny Gràfic en el CEU Sant Pau de València; ha presentat diverses ponències a les universitats d'Alacant, Castelló i Terol. Com a dissenyador ha realitzat el desenrotllament tècnic del Manual d'Identitat Corporativa de la Generalitat Valenciana i ha participat en la creació del programa d'Identitat Corporativa d'unes quantes empreses, entre elles TAU Ceràmica, ha desenrotllat diverses línies de publicacions, entre elles la de l'Associació de Ceramología. També ha realitzat il·lustracions, catàlegs i tot tipus de suports de comunicació per a diverses entitats i empreses. En l'actualitat continua desenrotllant, de forma anònima, la seua activitat com a professor i dissenyador.

Quina és la teva ocupació actual?

Sóc professor d'Arts Plàstiques i Disseny en l'Escola Superior de Ceràmica de Manises, encara que sempre he exercit activitat professional com a dissenyador gràfic.

Com va sorgir la relació amb el disseny de llibres?

A través d'encàrrecs professionals.

El  treball que fas és de maquetació correspon a l'interior del llibre o al disseny del conjunt?

No és intel·ligible dissenyar l'interior d'un llibre sense pensar a l'exterior, el contingut sense el continent. El llibre és un objecte global, encara que a vegades no existeix una correspondència entre l'estètica de la portada i les característiques del missatge interior per diverses raons, com poden ser la postura estètica del dissenyador (entès més com a artista), que no té en compte el contingut del llibre. L'ideal és la complicitat entre tots els actors del projecte i que el llibre, en el seu conjunt, represente el que vol transmetre.

Que tens en compte a l'hora de decidir l'enfocament del treball?

La maquetació d'un llibre és un treball d'equip on intervenen molts actors: l'autor, l'editor, l'equip de disseny, l'impressor. I concorren factors conceptuals, tècnics, estètics, econòmics, culturals. Tot és important. La meua postura enfront del disseny del llibre no és una actitud artística individualista, no es tracta de mi, es tracta d'un objecte amb un missatge que cal comunicar.

Com justificaries la importància d'un bon disseny en l'èxit del llibre?

Al dissenyador la qualitat i la professionalitat se li suposen, per tant el bon disseny estarà present. Una altra cosa és l'èxit d'un llibre, que depèn d'altres accions: presentació, cercles en què es mou, campanyes promocionals, l'interès per l'autor o el tema. L'èxit d'un llibre no depèn només del disseny, encara que un bon disseny ajuda en l'elecció d'un llibre.

Actualment creus que les portades dels llibres estan ben escollides?

Hi ha de tot, com és lògic, portades que sobrepassen el contingut i continguts que no es mereixen la portada que els presenta.

Com és dissenya una portada?

Qualsevol projecte de disseny gràfic arranca sempre amb una reunió de treball informatiu (briefing) amb els integrants del projecte, en la que es debat: que objectius es pretenen aconseguir, a quin públic va dirigida la publicació, quin és el seu contingut, quants exemplars s'imprimiran, etc. A partir d'ací s'elaboren diverses propostes ( el normal és tres), tant de les pàgines interiors, com de la portada. En una reunió posterior es decideix la direcció del treball, es realitzen els ajusts acordats i es preparen els arts finals.

Amb quins elements es compta per ser una portada adequada i atraure l'atenció del lector?

En aquest punt la mentalitat i l'experiència del dissenyador són importants, des d'un punt de vista ortodox hi ha regles compositives a què es pot recórrer per a compondre els elements d'una portada, però també es poden trencar i realitzar una composició més lliure, sense que per això perda atractiu la portada. És una qüestió imprecisable a priori.

Influència les mides del llibre?

Qualsevol element que supere el que considera normal representa un punt d'atenció sobre el llibre, la grandària no pot ser menys. Encara que a vegades es produeixen paradoxes com: llibres infantils descomunals i immanejables i llibres per a adults de butxaca amb grandàries de lletra il·legible. La grandària del llibre sempre és un aspecte sobre el qual reflexionar, perquè té altres implicacions com: la quantitat de paper que es va a utilitzar o fins i tot la forma i l'espai necessari per a guardar-ho una vegada llegit.

I el tipus de paper de l'interior?

Hi ha papers més adequats que altres, segons el tipus de llibre de què es tracte, el paper transmet sensacions al tacte i la vista, que poden subratllar el contingut d'una obra.

Tens en compte els gusts de l'escriptor o de l'editor?

El dissenyador treballa per encàrrec i dissenya per a una majoria. És més, quasi sempre és anònim. El dissenyador no firma les portades o la maquetació d'un llibre. No apareix en les ressenyes bibliogràfiques, a vegades, només com a propietari del copyright del disseny en els crèdits, si no ha cedit els drets a l'editor; per tant sí, ha de considerar l'opinió tant de l'escriptor com de l'editor.

També hi ha algunes edicions de llibres, “amb valor afegit” en els que es produeixen aliances entre escritor_ilustrador_diseñador_editor per a oferir un treball distint, personalitzat, però açò pertany més a l'àmbit de l'artístic i implica delimitar l'abast de l'obra, sobretot pel preu de la mateixa. En aquest punt sobrepassem la labor editorial per a endinsar-nos al terreny del “exclusiu”.

Parla'ns de la tipografia

La tipografia és l'instrument que utilitzem per a donar forma al missatge i és consubstancial amb el mateix. L'etimologia de la paraula prové del grec “tipus”: colp o empremta i “gafía”: escriure, o siga estampar signes que posseeixen significat.

Com influeix la tipografia en el missatge?

A ningú se li ocorreria retolar un senyal de circulació de CEDIU EL PAS amb una tipografia

Script, ni un llibre de poemes amb una Helvètica. Les tipografies es dissenyen amb una finalitat i amb una funcionalitat concreta, que a vegades és estètica, perquè els tipus han nascut en moments determinats de la història i responen a necessitats del moment en què van ser creats.

Sobre aquest punt és important reflexionar, el disseny d'un abecedari complet és comparable amb el disseny d'un edifici d'unes quantes plantes. Quelcom tan complex no pot estar sense significat.

Quina tipografia és la que mes t'agrada per a una novel·la?

En l'elecció dels tipus l'estètica és important, encara que ho és més la família tipogràfica, en una novel·la de 200, 300 o més pàgines), usaria una tipografia amb serif, de fàcil lectura, encara que també consideraria la longitud de la línia (9, 11 paraules) en la composició dels texts.

I per un llibre de poemes?

Crec que són aplicables les mateixes consideracions, encara que sens dubte per l'extensió i composició dels texts ens podem permetre algunes llibertats, digam: tipografies en cursiva. Però sempre preservant la llegibilitat del text.