El fet d'escriure

És sorprenent la quantitat de gent que escriu; bé siga en la intimitat sense cap pretensió de publicar ni mostrar les seues creacions, o bé amb l'esperança de veure algun dia publicada la seua obra i reconeguda la vàlua artística de l'autor. Sense deixar a banda la quantitat d'articles i treballs de no ficció que s'editen per a públics minoritaris.

Si preguntàrem a cada un d'ells el perquè d'aquesta aficció tan solitària i absorbent sense aparents grans beneficis, cada un respondria de distinta manera. Segur que eixirien immediatament els dimonis com a excusa; "allunyar els dimonis." Com si el nostre interior estiguera rehabilitat com a alberg de Sers malèfics. Altres ens parlaran de "necessitat vital" el seu compromís amb les muses i el foli és tal,  que temen deprimir-se si perden l'oracle per uns dies. Altres escriuen perquè posseeixen talent; els agraciats amb el do de l'escriptura. Un dia, en el treball de redacció de classe o en plasmar en text una xicoteta anècdota succeïda es van adonar que tenien facilitat, o algú els va dir, que servien per a escriure, que tenien el do de transformació del llenguatge en art. Que tenien la seua pròpia veu, encara que no saberen el vertader significat de la pròpia veu.

Escriure és fàcil i està a l'abast de tots; només necessites un foli i un llapis esmolat, o un xicotet ordinador on aporrejar les lletres. Escriure bé, també està a l'abast de tots amb un poc d'esforç i uns anys de practicar. És necessari que siguem bons lectors; tot escriptor és un lector que ha donat el pas de provar els seus dots artístics. Necessitarem anys de pràctica; qualsevol music que vol ser un bon professional necessita diversos anys de continus estudis i practica de l'instrument diàries. Jo en aqueix sentit, sent que en trobe encara en els pàrvuls  d'aprenentatge i que he arribat massa tard. A mesura que vaig coneixent mes elements de l'escriptura, mes s'eixampla l'oceà que cal travessar per a arribar a bon port. Però no hi ha un altre mètode que errar i seguir.

Una altra cosa és escriure bé i tenir èxit. Per a això, les persones com jo, faltats de talent innat, necessitarem mes recursos. Haurem d'aprendre a veure el món del voltant amb distints ulls: Amb els ulls de la ignorància, amb els ulls de l'enamorat, amb els ulls del curiós,  amb els ulls del frustrat, de l'infeliç. Amb la practica de l'escriptura anirem deixant caure el llast de les nostres conviccions i perjudicis si volem arribar a escriure un obra de qualitat, perquè l'escriptura ens demanda nuesa I atreviment. I haurem d'aprendre a llegir amb ulls d'escriptor per descobrir quina és la diferència que fa diferents les grans obres de les mediocres.

La passió per la lectura me porta a l'escriptura. Diria vaig començar a llegir per la meua pròpia decisió, molt tard, amb dènou anys potser. Recorde que va ser amb l'escriptor Herman Hesse, el qual tant agradava als adolescents Alemanys. El seu descobriment va ser un despertar en el meu interior tan gran que prompte vaig llegir tot allò que s'havia traduït d'ell fins al moment, encara que algunes de les seues novel·les eren per a mi com un rosegó completament deshidratat. Prompte va nàixer en mi la necessitat d'escriure en uns quaderns les vivències personals, intentant insuflar a aquells texts del toc de Hesse que m'havia commocionat l'ànima. Sense adonar-me fins a molts, molts anys més tard, que el que jo intentava emular, allò que m'havia arribat a tot el ser de l'autor, no era ni més ni menys que l'estil; l'estil és el que ens atrapa; el mode que té l'escriptor de tractar artísticament la seua llengua.

Ara em done compte que el vertader compromís a l'hora d'escriure, no el tinc en el tema, ni en la idea, sinó amb la llengua. La vertadera essència de l'escriptor és convertir la llengua com vehicle de comunicació, a la llengua com a essència de la vida, mitjançant el seu tractament artístic i la tria de les paraules. El seu estil.

Novembre 2012

Pascual Adrià