Amb aquesta finestra m'agradaria compartir informació, reflexions i notícies, amb gent que com jo, esta interessada amb l'escriptura, com un paleta de les lletres que intenta dependre a construir la seva ciutat literària.
Contacte: pascualadria@hotmail.com
Pots anunciar els teus llibres publicats en: LLIBRES D'AMICS
Nova secció d'entrevistes: Raonant amb...

diumenge, 11 de novembre de 2012

Què és una novel·la?


De tots els quadres la novel·la és el més ampli i el més elàstic.
Pot dilatar-se fins a qualsevol punt, pot comprendre absolutament qualsevol cosa. L'única cosa que necessita és un assumpte I un pintor.
Henry James

La novel·la, és el gènere literari més lliure amb una varietat il·limitada de temes i enfocaments. Açò és precisament el que fa tan difícil definir-la.
No s'ha aconseguit assenyalar un tret específic del gènere, perquè com diu Carmen Bobes “La novel·la és una obra amb multitud de plans lingüístics, però hi ha novel·les d'un sol pla, és una obra amb intriga però també hi ha novel·les sense intriga, és un gènere dinàmic però en algunes novel·les es donen les millors descripcions”.
Forster es va fixar per a Caracteritzar-la en el nombre de paraules:
 “Un text d'un mínim de 50.000 paraules”.
Molts altres són els que han intentat definir-la pel contingut, el conjunt argumental, la ficció etc. però aquesta definició encara és més difícil perquè en el contingut d'una novel·la cap quasi tot.
El que és cert és que quasi totes les novel·les tenen un discurs en prosa caracteritzat per una polifonia (diverses veus) i totes compten amb un narrador que organitza la història i les veus del discurs. El narrador és el centre de totes les relacions i referències textuals: decideix el to, el punt de vista, les relacions entre els personatges.
A més totes les novel·les estan construïdes amb unes categories sintàctiques o grups de paraules que són els personatges davall diverses formes I funcions.
Tots estem d'acord en què, com deia Forster, “L'aspecte fonamental de La novel·la és que conta una història”. En general qualsevol novel·la es refereix a accions i situacions humanes. Els conceptes de temps i espai amb formes i relacions diferents en cada relat s'integren en la història como coordenades on se situen els personatges i es desenrotlla l'acció i quasi sempre prenen part en ella amb caràcter simbòlic o metafòric.
L'heroi o protagonista de les novel·les no sol estar completament format sinó en procés de transformació, de canvis i d'adaptació a la vida. És a dir, el personatge principal sol patir un canvi durant la novel·la i això és el que constitueix el nucli de la història.
Per a alguns la diferència entre el conte i la novel·la és només una qüestió d'extensió.
El conte té de 100 al 2000 paraules en la seua forma breu i de 2000 a 30000 en la seua
forma mitjana. Segons Poe, el conte Necessita de mitja a dues hores per a ser llegit. La
Novel·la tindria un mínim de 100 pàgines.
Per a alguns les novel·les es caracteritzen pel paper que compleixen en la societat.
Per exemple per a Forster la funció del novel·lista és revelar la vida interior en el seu
origen i la novel·la per a ell és un gènere que compleix una finalitat social: tranquil·litzar
 als lectors oferint-los històries tancades de personatges la conducta del qual queda
explicada en les seues motivacions i en les seues conseqüències. A partir d'aquesta teoria la
Novel·la seria un procés de coneixement.
Una altra de les funcions de la novel·la seria la identificació que sent el lector pel món que se li ofereix i el gust per un tipus de bellesa o de cultura etc. El lector cerca plaer en un tipus de novel·les que presenten un món que concorda amb les seues experiències sentimentals, vivencials, emocionals i aqueix reconeixement produeix satisfacció al lector.
Una interpretació del món? Una resposta a les nostres preguntes? Una forma de conèixer mons nous? Un exercici lúdic o hedonista? Tot això i molt Més pot ser una novel·la.
Per a l'escriptor, per aquesta mateixa amplitud del concepte, la novel·la és el territori de la llibertat.
Escriure una novel·la és construir-se un univers propi del que es pot eixir i entrar per a habitar altres vides. La ficció ens permet, com deia Vargas llosa, treballar amb la mentida per a dir una veritat.
O com Deia Juan Rulfo:
“Tot escriptor que crea és un mentider; la literatura és mentida, però d'aqueixa mentida ix una recreació de la realitat; recrear la realitat és, per tant, un dels principis fonamentals de la creació”.
Novel·lar és donar forma a una història. Triar entre els milers d'històries possibles la que serà “la nostra” organitzant el llenguatge de manera que on no hi havia més que una idea, hi haja un espai poblat de personatges que es mouen en un temps o temps determinats i es transformen per la força dels seus desitjos o de els seus conflictes.
Fuentetaja

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada