Ahir mateix, un amic em va portar una fotografia en la què
estic amb quinze anys assentat còmodament a l'ampit de la finestra d'un primer
pis d'un hort, on solíem anar per Pasqua a passar el dia. La fotografia, presa
des de baix, està ja descolorida, però reflecteix l'alegria de l'edat (que ara viu una de les meues filles) i l'explosió de la vida enfront de les parets
escrostonades de la façana del vell hort.
La meua sorpresa ha segut, en girar la fotografia per
veure si estava marcada la data d'impressió i trobar una dedicatòria que,
pareix, li vaig escriure al meu amic en aquell moment:
" A vegades una fotografia pot reflectir tota la
nostra amistat i la incertesa d'un futur"
No em recorde escrivint aquestes paraules tan profundes
en aquella edat, em recorde molt més esvalotat, gamberro i bandarra. Però m'ha
fet reflexionar quina és la relació que tinc amb l'escriptura i des de quan m'aprope
a ella. Perquè el meu amic, fins i tot recorda memoritzant-los, poemes que li
vaig dedicar en aquella època, i que he oblidat completament.
Ara, molt més vell, la meua relació és cada vegada major.
Ara l'escriptura és una dama que festeje per posseir-la i em lleva el son. Que
fa que em mude cada dia. Que cerque els millors perfums per cortejar-la, i que
intente renovar-me i ser millor a cada intent. Ara la meua relació amb
l'escriptura és més passional, encara que sé que he de cercar la satisfacció en
la nostra relació intima.
Des d'aquesta finestra m'agradaria compartir aqueixa
passió, les angoixes, desencontres, satisfaccions i secrets amb vosaltres.
Espere que fructifiquem la intenció.
Pascual Adrià
Octubre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada