Amb aquesta finestra m'agradaria compartir informació, reflexions i notícies, amb gent que com jo, esta interessada amb l'escriptura, com un paleta de les lletres que intenta dependre a construir la seva ciutat literària.
Contacte: pascualadria@hotmail.com
Pots anunciar els teus llibres publicats en: LLIBRES D'AMICS
Nova secció d'entrevistes: Raonant amb...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amic. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de febrer del 2013

Entrevista a Pascual Timor Hermano



Pascual Timor Hermano (Carcaixent, 1956) És Llicenciat en Belles Arts i Graduat en Arts aplicades. Actualment és professor de Projectes i Cap de Departament de Projectes en l'Escola Superior de Ceràmica de Manises i desenvolupa també activitat com a dissenyador gràfic. Com a professor, ha impartit uns quants mòduls en el Màster de Disseny Gràfic i Editorial en la UPV i en el Màster de Disseny Gràfic en el CEU Sant Pau de València; ha presentat diverses ponències a les universitats d'Alacant, Castelló i Terol. Com a dissenyador ha realitzat el desenrotllament tècnic del Manual d'Identitat Corporativa de la Generalitat Valenciana i ha participat en la creació del programa d'Identitat Corporativa d'unes quantes empreses, entre elles TAU Ceràmica, ha desenrotllat diverses línies de publicacions, entre elles la de l'Associació de Ceramología. També ha realitzat il·lustracions, catàlegs i tot tipus de suports de comunicació per a diverses entitats i empreses. En l'actualitat continua desenrotllant, de forma anònima, la seua activitat com a professor i dissenyador.



Quina és la teva ocupació actual?

Sóc professor d'Arts Plàstiques i Disseny en l'Escola Superior de Ceràmica de Manises, encara que sempre he exercit activitat professional com a dissenyador gràfic.



Com va sorgir la relació amb el disseny de llibres?

A través d'encàrrecs professionals.



El  treball que fas és de maquetació correspon a l'interior del llibre o al disseny del conjunt?

No és intel·ligible dissenyar l'interior d'un llibre sense pensar a l'exterior, el contingut sense el continent. El llibre és un objecte global, encara que a vegades no existeix una correspondència entre l'estètica de la portada i les característiques del missatge interior per diverses raons, com poden ser la postura estètica del dissenyador (entès més com a artista), que no té en compte el contingut del llibre. L'ideal és la complicitat entre tots els actors del projecte i que el llibre, en el seu conjunt, represente el que vol transmetre.



Que tens en compte a l'hora de decidir l'enfocament del treball?

La maquetació d'un llibre és un treball d'equip on intervenen molts actors: l'autor, l'editor, l'equip de disseny, l'impressor. I concorren factors conceptuals, tècnics, estètics, econòmics, culturals. Tot és important. La meua postura enfront del disseny del llibre no és una actitud artística individualista, no es tracta de mi, es tracta d'un objecte amb un missatge que cal comunicar.



Com justificaries la importància d'un bon disseny en l'èxit del llibre?

Al dissenyador la qualitat i la professionalitat se li suposen, per tant el bon disseny estarà present. Una altra cosa és l'èxit d'un llibre, que depèn d'altres accions: presentació, cercles en què es mou, campanyes promocionals, l'interès per l'autor o el tema. L'èxit d'un llibre no depèn només del disseny, encara que un bon disseny ajuda en l'elecció d'un llibre.



Actualment creus que les portades dels llibres estan ben escollides?

Hi ha de tot, com és lògic, portades que sobrepassen el contingut i continguts que no es mereixen la portada que els presenta.



Com és dissenya una portada?

Qualsevol projecte de disseny gràfic arranca sempre amb una reunió de treball informatiu (briefing) amb els integrants del projecte, en la que es debat: que objectius es pretenen aconseguir, a quin públic va dirigida la publicació, quin és el seu contingut, quants exemplars s'imprimiran, etc. A partir d'ací s'elaboren diverses propostes ( el normal és tres), tant de les pàgines interiors, com de la portada. En una reunió posterior es decideix la direcció del treball, es realitzen els ajusts acordats i es preparen els arts finals.



Amb quins elements es compta per ser una portada adequada i atraure l'atenció del lector?

En aquest punt la mentalitat i l'experiència del dissenyador són importants, des d'un punt de vista ortodox hi ha regles compositives a què es pot recórrer per a compondre els elements d'una portada, però també es poden trencar i realitzar una composició més lliure, sense que per això perda atractiu la portada. És una qüestió imprecisable a priori.



Influència les mides del llibre?

Qualsevol element que supere el que considera normal representa un punt d'atenció sobre el llibre, la grandària no pot ser menys. Encara que a vegades es produeixen paradoxes com: llibres infantils descomunals i immanejables i llibres per a adults de butxaca amb grandàries de lletra il·legible. La grandària del llibre sempre és un aspecte sobre el qual reflexionar, perquè té altres implicacions com: la quantitat de paper que es va a utilitzar o fins i tot la forma i l'espai necessari per a guardar-ho una vegada llegit.



I el tipus de paper de l'interior?

Hi ha papers més adequats que altres, segons el tipus de llibre de què es tracte, el paper transmet sensacions al tacte i la vista, que poden subratllar el contingut d'una obra.



Tens en compte els gusts de l'escriptor o de l'editor?

El dissenyador treballa per encàrrec i dissenya per a una majoria. És més, quasi sempre és anònim. El dissenyador no firma les portades o la maquetació d'un llibre. No apareix en les ressenyes bibliogràfiques, a vegades, només com a propietari del copyright del disseny en els crèdits, si no ha cedit els drets a l'editor; per tant sí, ha de considerar l'opinió tant de l'escriptor com de l'editor.

També hi ha algunes edicions de llibres, “amb valor afegit” en els que es produeixen aliances entre escritor_ilustrador_diseñador_editor per a oferir un treball distint, personalitzat, però açò pertany més a l'àmbit de l'artístic i implica delimitar l'abast de l'obra, sobretot pel preu de la mateixa. En aquest punt sobrepassem la labor editorial per a endinsar-nos al terreny del “exclusiu”.



Parla'ns de la tipografia

La tipografia és l'instrument que utilitzem per a donar forma al missatge i és consubstancial amb el mateix. L'etimologia de la paraula prové del grec “tipus”: colp o empremta i “gafía”: escriure, o siga estampar signes que posseeixen significat.



Com influeix la tipografia en el missatge?

A ningú se li ocorreria retolar un senyal de circulació de CEDIU EL PAS amb una tipografia

Script, ni un llibre de poemes amb una Helvètica. Les tipografies es dissenyen amb una finalitat i amb una funcionalitat concreta, que a vegades és estètica, perquè els tipus han nascut en moments determinats de la història i responen a necessitats del moment en què van ser creats.

Sobre aquest punt és important reflexionar, el disseny d'un abecedari complet és comparable amb el disseny d'un edifici d'unes quantes plantes. Quelcom tan complex no pot estar sense significat.



Quina tipografia és la que mes t'agrada per a una novel·la?

En l'elecció dels tipus l'estètica és important, encara que ho és més la família tipogràfica, en una novel·la de 200, 300 o més pàgines), usaria una tipografia amb serif, de fàcil lectura, encara que també consideraria la longitud de la línia (9, 11 paraules) en la composició dels texts.



I per un llibre de poemes?



Crec que són aplicables les mateixes consideracions, encara que sens dubte per l'extensió i composició dels texts ens podem permetre algunes llibertats, digam: tipografies en cursiva. Però sempre preservant la llegibilitat del text.



divendres, 2 de novembre del 2012

El fet d'escriure




És sorprenent la quantitat de gent que escriu; bé siga en la intimitat sense cap pretensió de publicar ni mostrar les seues creacions, o bé amb l'esperança de veure algun dia publicada la seua obra i reconeguda la vàlua artística de l'autor. Sense deixar a banda la quantitat d'articles i treballs de no ficció que s'editen per a públics minoritaris.
Si preguntàrem a cada un d'ells el perquè d'aquesta aficció tan solitària i absorbent sense aparents grans beneficis, cada un respondria de distinta manera. Segur que eixirien immediatament els dimonis com a excusa; "allunyar els dimonis." Com si el nostre interior estiguera rehabilitat com a alberg de Sers malèfics. Altres ens parlaran de "necessitat vital" el seu compromís amb les muses i el foli és tal,  que temen deprimir-se si perden l'oracle per uns dies. Altres escriuen perquè posseeixen talent; els agraciats amb el do de l'escriptura. Un dia, en el treball de redacció de classe o en plasmar en text una xicoteta anècdota succeïda es van adonar que tenien facilitat, o algú els va dir, que servien per a escriure, que tenien el do de transformació del llenguatge en art. Que tenien la seua pròpia veu, encara que no saberen el vertader significat de la pròpia veu.
Escriure és fàcil i està a l'abast de tots; només necessites un foli i un llapis esmolat, o un xicotet ordinador on aporrejar les lletres. Escriure bé, també està a l'abast de tots amb un poc d'esforç i uns anys de practicar. És necessari que siguem bons lectors; tot escriptor és un lector que ha donat el pas de provar els seus dots artístics. Necessitarem anys de pràctica; qualsevol music que vol ser un bon professional necessita diversos anys de continus estudis i practica de l'instrument diàries. Jo en aqueix sentit, sent que en trobe encara en els pàrvuls  d'aprenentatge i que he arribat massa tard. A mesura que vaig coneixent mes elements de l'escriptura, mes s'eixampla l'oceà que cal travessar per a arribar a bon port. Però no hi ha un altre mètode que errar i seguir.
Una altra cosa és escriure bé i tenir èxit. Per a això, les persones com jo, faltats de talent innat, necessitarem mes recursos. Haurem d'aprendre a veure el món del voltant amb distints ulls: Amb els ulls de la ignorància, amb els ulls de l'enamorat, amb els ulls del curiós,  amb els ulls del frustrat, de l'infeliç. Amb la practica de l'escriptura anirem deixant caure el llast de les nostres conviccions i perjudicis si volem arribar a escriure un obra de qualitat, perquè l'escriptura ens demanda nuesa I atreviment. I haurem d'aprendre a llegir amb ulls d'escriptor per descobrir quina és la diferència que fa diferents les grans obres de les mediocres.
La passió per la lectura me porta a l'escriptura. Diria vaig començar a llegir per la meua pròpia decisió, molt tard, amb dènou anys potser. Recorde que va ser amb l'escriptor Herman Hesse, el qual tant agradava als adolescents Alemanys. El seu descobriment va ser un despertar en el meu interior tan gran que prompte vaig llegir tot allò que s'havia traduït d'ell fins al moment, encara que algunes de les seues novel·les eren per a mi com un rosegó completament deshidratat. Prompte va nàixer en mi la necessitat d'escriure en uns quaderns les vivències personals, intentant insuflar a aquells texts del toc de Hesse que m'havia commocionat l'ànima. Sense adonar-me fins a molts, molts anys més tard, que el que jo intentava emular, allò que m'havia arribat a tot el ser de l'autor, no era ni més ni menys que l'estil; l'estil és el que ens atrapa; el mode que té l'escriptor de tractar artísticament la seua llengua.
Ara em done compte que el vertader compromís a l'hora d'escriure, no el tinc en el tema, ni en la idea, sinó amb la llengua. La vertadera essència de l'escriptor és convertir la llengua com vehicle de comunicació, a la llengua com a essència de la vida, mitjançant el seu tractament artístic i la tria de les paraules. El seu estil.
Novembre 2012
Pascual Adrià

dimarts, 23 d’octubre del 2012

La foto




Ahir mateix, un amic em va portar una fotografia en la què estic amb quinze anys assentat còmodament a l'ampit de la finestra d'un primer pis d'un hort, on solíem anar per Pasqua a passar el dia. La fotografia, presa des de baix, està ja descolorida, però reflecteix l'alegria de l'edat (que ara viu una de les meues filles) i l'explosió de la vida enfront de les parets escrostonades de la façana del vell hort.
La meua sorpresa ha segut, en girar la fotografia per veure si estava marcada la data d'impressió i trobar una dedicatòria que, pareix, li vaig escriure al meu amic en aquell moment:
" A vegades una fotografia pot reflectir tota la nostra amistat i la incertesa d'un futur"
No em recorde escrivint aquestes paraules tan profundes en aquella edat, em recorde molt més esvalotat, gamberro i bandarra. Però m'ha fet reflexionar quina és la relació que tinc amb l'escriptura i des de quan m'aprope a ella. Perquè el meu amic, fins i tot recorda memoritzant-los, poemes que li vaig dedicar en aquella època, i que he oblidat completament.
Ara, molt més vell, la meua relació és cada vegada major. Ara l'escriptura és una dama que festeje per posseir-la i em lleva el son. Que fa que em mude cada dia. Que cerque els millors perfums per cortejar-la, i que intente renovar-me i ser millor a cada intent. Ara la meua relació amb l'escriptura és més passional, encara que sé que he de cercar la satisfacció en la nostra relació intima.
Des d'aquesta finestra m'agradaria compartir aqueixa passió, les angoixes, desencontres, satisfaccions i secrets amb vosaltres.
Espere que fructifiquem la intenció.

Pascual Adrià
Octubre de 2012