Entrevista a Pascual Timor Hermano

Pascual Timor Hermano (Carcaixent, 1956) És Llicenciat en Belles Arts i Graduat en Arts aplicades. Actualment és professor de Projectes i Cap de Departament de Projectes en l'Escola Superior de Ceràmica de Manises i desenvolupa també activitat com a dissenyador gràfic. Com a professor, ha impartit uns quants mòduls en el Màster de Disseny Gràfic i Editorial en la UPV i en el Màster de Disseny Gràfic en el CEU Sant Pau de València; ha presentat diverses ponències a les universitats d'Alacant, Castelló i Terol. Com a dissenyador ha realitzat el desenrotllament tècnic del Manual d'Identitat Corporativa de la Generalitat Valenciana i ha participat en la creació del programa d'Identitat Corporativa d'unes quantes empreses, entre elles TAU Ceràmica, ha desenrotllat diverses línies de publicacions, entre elles la de l'Associació de Ceramología. També ha realitzat il·lustracions, catàlegs i tot tipus de suports de comunicació per a diverses entitats i empreses. En l'actualitat continua desenrotllant, de forma anònima, la seua activitat com a professor i dissenyador.

Quina és la teva ocupació actual?

Sóc professor d'Arts Plàstiques i Disseny en l'Escola Superior de Ceràmica de Manises, encara que sempre he exercit activitat professional com a dissenyador gràfic.

Com va sorgir la relació amb el disseny de llibres?

A través d'encàrrecs professionals.

El  treball que fas és de maquetació correspon a l'interior del llibre o al disseny del conjunt?

No és intel·ligible dissenyar l'interior d'un llibre sense pensar a l'exterior, el contingut sense el continent. El llibre és un objecte global, encara que a vegades no existeix una correspondència entre l'estètica de la portada i les característiques del missatge interior per diverses raons, com poden ser la postura estètica del dissenyador (entès més com a artista), que no té en compte el contingut del llibre. L'ideal és la complicitat entre tots els actors del projecte i que el llibre, en el seu conjunt, represente el que vol transmetre.

Que tens en compte a l'hora de decidir l'enfocament del treball?

La maquetació d'un llibre és un treball d'equip on intervenen molts actors: l'autor, l'editor, l'equip de disseny, l'impressor. I concorren factors conceptuals, tècnics, estètics, econòmics, culturals. Tot és important. La meua postura enfront del disseny del llibre no és una actitud artística individualista, no es tracta de mi, es tracta d'un objecte amb un missatge que cal comunicar.

Com justificaries la importància d'un bon disseny en l'èxit del llibre?

Al dissenyador la qualitat i la professionalitat se li suposen, per tant el bon disseny estarà present. Una altra cosa és l'èxit d'un llibre, que depèn d'altres accions: presentació, cercles en què es mou, campanyes promocionals, l'interès per l'autor o el tema. L'èxit d'un llibre no depèn només del disseny, encara que un bon disseny ajuda en l'elecció d'un llibre.

Actualment creus que les portades dels llibres estan ben escollides?

Hi ha de tot, com és lògic, portades que sobrepassen el contingut i continguts que no es mereixen la portada que els presenta.

Com és dissenya una portada?

Qualsevol projecte de disseny gràfic arranca sempre amb una reunió de treball informatiu (briefing) amb els integrants del projecte, en la que es debat: que objectius es pretenen aconseguir, a quin públic va dirigida la publicació, quin és el seu contingut, quants exemplars s'imprimiran, etc. A partir d'ací s'elaboren diverses propostes ( el normal és tres), tant de les pàgines interiors, com de la portada. En una reunió posterior es decideix la direcció del treball, es realitzen els ajusts acordats i es preparen els arts finals.

Amb quins elements es compta per ser una portada adequada i atraure l'atenció del lector?

En aquest punt la mentalitat i l'experiència del dissenyador són importants, des d'un punt de vista ortodox hi ha regles compositives a què es pot recórrer per a compondre els elements d'una portada, però també es poden trencar i realitzar una composició més lliure, sense que per això perda atractiu la portada. És una qüestió imprecisable a priori.

Influència les mides del llibre?

Qualsevol element que supere el que considera normal representa un punt d'atenció sobre el llibre, la grandària no pot ser menys. Encara que a vegades es produeixen paradoxes com: llibres infantils descomunals i immanejables i llibres per a adults de butxaca amb grandàries de lletra il·legible. La grandària del llibre sempre és un aspecte sobre el qual reflexionar, perquè té altres implicacions com: la quantitat de paper que es va a utilitzar o fins i tot la forma i l'espai necessari per a guardar-ho una vegada llegit.

I el tipus de paper de l'interior?

Hi ha papers més adequats que altres, segons el tipus de llibre de què es tracte, el paper transmet sensacions al tacte i la vista, que poden subratllar el contingut d'una obra.

Tens en compte els gusts de l'escriptor o de l'editor?

El dissenyador treballa per encàrrec i dissenya per a una majoria. És més, quasi sempre és anònim. El dissenyador no firma les portades o la maquetació d'un llibre. No apareix en les ressenyes bibliogràfiques, a vegades, només com a propietari del copyright del disseny en els crèdits, si no ha cedit els drets a l'editor; per tant sí, ha de considerar l'opinió tant de l'escriptor com de l'editor.

També hi ha algunes edicions de llibres, “amb valor afegit” en els que es produeixen aliances entre escritor_ilustrador_diseñador_editor per a oferir un treball distint, personalitzat, però açò pertany més a l'àmbit de l'artístic i implica delimitar l'abast de l'obra, sobretot pel preu de la mateixa. En aquest punt sobrepassem la labor editorial per a endinsar-nos al terreny del “exclusiu”.

Parla'ns de la tipografia

La tipografia és l'instrument que utilitzem per a donar forma al missatge i és consubstancial amb el mateix. L'etimologia de la paraula prové del grec “tipus”: colp o empremta i “gafía”: escriure, o siga estampar signes que posseeixen significat.

Com influeix la tipografia en el missatge?

A ningú se li ocorreria retolar un senyal de circulació de CEDIU EL PAS amb una tipografia

Script, ni un llibre de poemes amb una Helvètica. Les tipografies es dissenyen amb una finalitat i amb una funcionalitat concreta, que a vegades és estètica, perquè els tipus han nascut en moments determinats de la història i responen a necessitats del moment en què van ser creats.

Sobre aquest punt és important reflexionar, el disseny d'un abecedari complet és comparable amb el disseny d'un edifici d'unes quantes plantes. Quelcom tan complex no pot estar sense significat.

Quina tipografia és la que mes t'agrada per a una novel·la?

En l'elecció dels tipus l'estètica és important, encara que ho és més la família tipogràfica, en una novel·la de 200, 300 o més pàgines), usaria una tipografia amb serif, de fàcil lectura, encara que també consideraria la longitud de la línia (9, 11 paraules) en la composició dels texts.

I per un llibre de poemes?

Crec que són aplicables les mateixes consideracions, encara que sens dubte per l'extensió i composició dels texts ens podem permetre algunes llibertats, digam: tipografies en cursiva. Però sempre preservant la llegibilitat del text.

Disseny del llibre: la esplèndida dialèctica entre forma i funció.

Físicament, un llibre És un conjunt de fulls impresos  agrupats en fascicles o plecs numerats en ordre progressiu i cosits entre si per a funcionar a manera de frontissa. Inserides, fixades i protegides per una enquadernació o coberta. És a més, amb tota probabilitat, el complex metafísic més lloat pels mestres de la litúrgia tipogràfica de tots els temps.

El  disseny del llibre es veu condicionat per factors de natura diversa, tant científica com cultural: el contingut, tant el format del suport com el text, el moment cultural i la moda, l'element econòmic, i les limitacions tecnològiques. Totes elles independents, però amb una interrelació tan directa i necessària, que la transformació d’un d’ells produeix una reacció de canvis en cadena, el naixement d’un nou concepte de llibre.

La portada comporta la major part de la responsabilitat que recau en el disseny del llibre, el mateix que el títol. Des d'una perspectiva teòrica portada i títol tenen que respondre adequadament a tres de les principals funcions d'aquest recurs: la "apropadora" ja que té la capacitat d'acostar als lectors més intensament a l'obra literària com a artefacte que afecta la sensibilitat; la "ficcionadora" en aconseguir portar al lector des del món real al món evocat i creat en l'obra literària i la "aperitiva" o publicitària, que respon a una dimensió més comercial centrada en l'interès, atenció i seducció que es tenen que aconseguir transmetre.

Els principals factors per a la compra d'un llibre són, evidentment, la temàtica, el consell d'un amic o l'autor, segons un estudi de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. No obstant això, el disseny també importa, per damunt de la crítica, la publicitat, o l'editorial, que, segons el mateix estudi, és el factor menys influent.

Hui en dia la matèria es converteix en informació. Ja va ocórrer en la indústria de la música, quan de formats materials com el CD o el vinil es va passar al virtual mp3. Amb l'arribada del llibre electrònic, els llibres de paper es converteixen en zeros i uns albergats dins del dispositiu de lectura. Per a superar el repte de la supervivència, el llibre tradicional pot fer-se valdre per allò del que manca l'electrònic: el tacte, l'olor, la forma, la portada, en definitiva, el disseny. El llibre com a objecte.

Potenciar el llibre com a objecte a través del seu disseny i portada és la millor arma de les editorials enfront de la versió electrònica. I l'autor té que ser participe i exigent en l'adequat procés del disseny final.

Cómo escriben los que escriben.

Recomanem el llibre:

Cómo escriben los que escriben. La cocina del escritor és una compilació realitzada per Claudia Albarrán i editada per l'editorial Fondo de Cultura Económica i la universitat ITAM, del Distrito Federal de Mèxic. S'hi recullen les intervencions de diverses taules rodones respecte de la qüestió de com s'escriu en diverses disciplines, com la literatura, l'economia, la política, l'enginyeria, la lingüística, la psicologia, el periodisme, etc. Són capítols breus i personals escrits per autors experimentats i populars, en què cadascú exposa la seva 'cuina' particular.

Entre els autors figura un conjunt divers de reconeguts professionals en distints àmbits del panorama intel·lectual i acadèmic, sobretot a Mèxic, com Denise Dresser, Julián Meza, Nora Pasternac, Armando Pereira, Carlos Zozaya, Carlos Bosch, Marta Lamas, Alejandro Hernández, Isaac Katz, Jorge Cerdio o Olga Pellicer, molts d'ells docents i investigadors vinculats a l'Instituto Tecnológico Autómo de México (ITAM).

El capítol de Daniel Cassany, titulat "Detalles sobre mi cocina", recull la seva participació en la primera taula rodona, celebrada en aquesta institució universitària, durant una estada acadèmica. És un volum suggerent, variat i divertit, amb una edició excel·lent de Fondo de Cultura Económica.

Parlem de l'autoedició

Si esteu pensant en autoeditar el vostre llibre, hui en dia disposeu de moltes opcions: Les plataformes d'edició com Lulú o Amazón son un bon recurs. També trobareu a la xarxa un nombrós numero d'editorials especialitzades en autoedició. Podeu imprimir un tiratge curt del vostre llibre en una impremta ràpida. I sempre està la possibilitat, si el llibre se ho val, de provar la coedició amb editorials tradicionals i conegudes. Tot dependrà del sentit que li voleu donar a l'edició i la distribució del llibre.

Abans de començar a veure les possibilitats m'agradaria que ens pararem a valorar unes xifres. Penseu que un escriptor que s'autoedita o busca un editor, no deixa de ser com l'empresari a qui li interessarà assabentar-se en quin mercat està competint.

·         En el 20011 es donaren d'alta en l'Agencia Española d'ISBN la quantitat de 116.851 llibres entre un total de 3474 editorials, 286  d'elles Valencianes.

·         Segons les dades de " Panoràmica de la Edición Española de Libros"  entre Madrid i Catalunya amb dues publicaren en 2011 un total de 74.112 llibres, el 63,4% de l'edició, situant-se a gran distancia d'altres comunitats com Andalusia (14.761 llibres, el 12,6% del total) o el País Valencià (8.236 llibres, el 7,0% del total).

·         La tirada mitja de llibres en el 2011 és de 1345 unitats, un 22,4% menys que al 2010

·         La producció editorial en el 2011:

Catalunya 30.629 en el 2010 i 34.689 en 2011 increment de 13,3% 

País Valencià 6.031 en el  2010 i 8.236 en el 2011, increment de 36,6%

·         Les editorials en els últims cinc anys han registrat una baixada d'ingressos del 11,2% i del 20,3% en vendes de llibres.

·         Del 2008 al 2011 l'edició en eBook a augmentat un 82.4%

·         En el 2011 a Espanya facturà el sector del llibre 2772,3 milions d'euros.

Jo, soc del pensament que abans de donar un pas cap a l'autoedició hi ha que reflexionar amb calma que és el que realment volem aconseguir publicant el nostre llibre.

Tal vegada el nostre propòsit siga editar una xicoteta tirada per a amics i familiars. El més econòmic és la impremta ràpida, tenint en compte que la tramitació d'ISBN i el dipòsit legal el pot fer l'autor. Per a la maquetació del llibre i la portada, es pot pactar amb la impremta o sempre queda buscar el recurs d'un freelance o un estudiant dels últims anys de disseny que treballe a casa i que de segur en la universitat o el consell de joventut del poble us donaran raó. És molt important el disseny de la portada i la maquetació, cosa que els autors novells solen menysprear. Una novel·la ben presentada es ven i llegeix millor; amb una altra disposició. Imagineu-se els plats de Ferran Adrià servits en els coberts i l'ambient del lloc del casino l'estació. (sense desmerèixer als casinos)  

Pot ser que el que passa és que has presentat l'original a diversos concursos literaris i ha quedat finalista, pel que penses que serà un èxit, però no trobes editorial que te'l publiquen. Jo en aquest cas apostaria per plantejar a l'editorial del premi una coedició i en cas de negativa provar en una altra. Que ningú es pose les mans al cap, com està la situació editorial  son moltes les que ja estan admetent la coedició. Veig esta opció més segura que publicar en les editorials especialitzades  en autoedició de la xarxa, perquè en aquest cas tens quasi garantida la promoció i la distribució del teu llibre. I sempre queda més decorós publicar en una editorial reconeguda que no en una altra que el públic desconega.

Si vols arribar a tot hom: Lulú, Amazon etc. Et garantixen arribar a tot el mon, però no oblides que sense promoció ningú trobarà el teu llibre entre els milers i milers editats. Tens que fer molta tasca en les xarxes socials i els blocs de literatura per a que començe a funcionar el boca a boca.

Per últim les empreses o editorials especialitzades en l'autoedició per a autors novells que s'anuncien en Internet. Jo mateixa he dirigit una d'eixes empreses durant tres anys fins que l'he venuda a una empresa  especialitzada en reprografia i edició. Hi ha que tenir molta cura en el que t'ofereix l'editorial. Està la més senzilla, que ofereix maquetació, disseny de portada, tramitació d'ISBN i tirada a partir de vint i cinc exemplars a preus molt competitius

ja que no ofereixen correcció ortogràfica, promoció del llibre, ni distribució.

Desprès tenim les que ofereixen els serveis opcionals pagant-los fora pressupost d'edició. Pressuposten la impressió del llibre i l'autor pot agafar extres com: Valoració de l'obra, correcció, maquetació, disseny de la portada, promoció, presentacions en Fnac i El Corte Ingles i distribució en llibreries del seu voltant. Hi ha empreses molt competitives i honestes, però també hi ha editorials que son un frau per traure el màxim de diners a l'il·il·lusionat escriptor ansiós per veure la seua obra en paper. El meu consell és que abans d'abonar cap import tenir a les mans el contracte d'edició i que no queden cap punt per aclarir, incloent els terminis d'execució. La qualitat del llibre està quasi garantida, hui en dia els mitjans tècnics son molt avançats i quasi totes les empreses, incloent Lulú i algunes editorials tradicionals, imprimeixen les tirades curtes amb l'empresa Publidisa de Sevilla, qui fa uns anys va revolucionar el mercat de l'impressió digital i hui per hui ja ofereixen el servei de tirades d'un sol exemplar i venda  de llibre físic a tot el mon des de la seva plataforma. També tenen una plataforma de eBook  "todoeBook" on les editorials poden tenir a la venda els llibres en eBook que ells imprimisen.

Abans de pendre una decisió us aconselle que llegiu el llibre de Jaime Gonzalo Cordero “Cómo ganarse la vida escribiendo”. El pots descarregar en format PDF gratuitament.

Descarregar llibre